La col·lecció Emaús vol oferir llibres
de lectura assequible que ajudin
a viure el camí cristià en el moment actual.
Per això porta el nom d'aquell poble
cap a on anaven dos deixebles desesperançats
quan es van trobar amb Jesús,
que es va posar a caminar al costat seu,
i els va fer entendre i viure
la novetat de l'Evangeli.
300 missatges del papa Francesc
Selecció: Luis Benavides
Col·lecció Emaús 137
Centre de Pastoral Litúrgica
Director de la col·lecció Emaús: Josep Lligadas
Disseny de la coberta: Mercè Solé
© Edita: CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA
Nàpols 346, 1 – 08025 Barcelona
Tel. (+34) 933 022 235 – Fax (+34) 933 184 218
cpl@cpl.es – www.cpl.es
Edició digital gener de 2017
ISBN: 978-84-9805-958-8
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
Presentació
Durant els seus tres primers anys de pontificat, el papa Francesc ha ofert múltiples missatges que constitueixen un material valuós de reflexió i estímul per a tot cristià.
Aquí, en aquest llibre, seleccionats per Luis Benavides, oferim 300 d’aquests missatges, dividits en tres parts de 100 missatges cada una, que porten els títols següents:
Sens dubte, una gran aportació al servei de tots els que volem seguir Jesucrist en l’Església.
Primera part: L’Evangeli de la misericòrdia
Introducció a la primera part
El papa Francesc, des del principi del seu pontificat, s’ha caracteritzat per un llenguatge profund, senzill i assequible a la vegada. Molts tenim la sensació que ens parla a cada un personalment i que, com un rector sol·lícit, arriba al cor de la gent amb les seves paraules valentes i compromeses.
Per altra part, el papa Francesc sosté amb la seva vida el que predica, cosa que fa que les seves paraules prenguin la força d’un testimoni veraç i autèntic, tant per als creients com per als no creients. No en va és reconegut com un dels líders mundials amb més predicació en el món actual; fet consolidat en la seva grandesa moral, la seva coherència i la seva valentia en denunciar el que és contrari als valors evangèlics.
Ens va semblar oportú compilar en primer lloc els 100 missatges que hem trobat més significatius del seu magisteri entorn a un tema central: la misericòrdia. Els que vam tenir la gràcia de treballar pastoralment amb ell, per molts anys, quan Bergoglio era Arquebisbe de Buenos Aires, vam conèixer quines eren les seves prioritats i línies d’acció pastoral. Amb aquests criteris, confirmats durant el seu pontificat, ens animem a realitzar aquesta selecció.
Els missatges estan agrupats per temes que considerem centrals i que Francesc ha anat emfatitzant des de l’inici. Els temes aglutinats són: Misericordiosos com el Pare, Recomençar des de Crist, Una Església en sortida, Pastoral de la tendresa i de la proximitat, Sortir a les perifèries, Ecologia integral o la cura de la casa comuna, La família, Els joves, Deixebles missioners i La Mare de Déu.
Aquí teniu els textos. Hi són per ser rumiats, tant en l’àmbit personal com en el comunitari. Cada un d’ells basta per seguir reflexionant i aprofundint; però sobretot, com li agrada al papa Francesc, per portar-los a la pràctica, per posar-los al servei dels germans i així convertir-nos en autèntics deixebles-missioners.
Resem pel nostre papa Francesc i perquè tota l’Església pugui fer el que ha fet Jesús: obrir de bat a bat el seu Cor a la misèria de l’home. I, tal com acostuma a repetir el Papa: «Des que el Verb es va fer carn és, per tant, possible veure el cel obert... I és possible també per a cada un de nosaltres, si ens deixem envair per l’amor de Déu, que ens és donat per primera vegada en el Baptisme. Deixem-nos envair per l’amor de Déu! Aquest és el gran temps de la misericòrdia! No ho oblideu: aquest és el gran temps de la misericòrdia!».
Luis Benavides
www.luis-benavides.com
Misericordiosos com el Pare
1. Què significa Misericòrdia
Tot el vostre servei pren el sentit i la forma d’aquesta paraula llatina: «misericòrdia», el significat etimològic de la qual és «miseris cor dare», «donar el cor als miserables», als que passen necessitat, als que pateixen...
És el que Jesús ha fet: ha obert de bat a bat el seu Cor a la misèria de l’home. L’Evangeli és ric en episodis que presenten la misericòrdia de Jesús, la gratuïtat del seu amor als que pateixen, als dèbils...
A la Confederació Nacional de les Misericòrdies d’Itàlia
Plaça de Sant Pere, 14 de juny de 2014
2. Aquest es el gran temps de la misericòrdia
Avui és la festa del Baptisme del Senyor... I en el dia del baptisme de Crist contemplem encara el cel obert... Amb el naixement de Jesús el cel s’obre. Déu ens dóna en Crist la garantia d’un amor indestructible. Des que el Verb es va fer carn és, per tant, possible veure el cel obert... I és possible també per a cada un de nosaltres, si ens deixem envair per l’amor de Déu, que ens és donat per primera vegada en el Baptisme. Deixem-nos envair per l’amor de Déu! Aquest és el gran temps de la misericòrdia! No ho oblideu: aquest és el gran temps de la misericòrdia!
Àngelus
Plaça de Sant Pere, 12 de gener de 2014
3. Que mai es cansi l’Església d’oferir misericòrdia
L’Església sent la necessitat d’anunciar la misericòrdia de Déu. La seva vida és autèntica i creïble quan amb convicció fa de la misericòrdia el seu anunci... L’Església està cridada a ser el primer testimoni veraç de la misericòrdia, professant-la i vivint-la com el centre de la Revelació de Jesucrist... Que mai no es cansi l’Església d’oferir misericòrdia i sigui sempre pacient en confortar i perdonar.
Misericordiae Vultus, 25
4. La misericòrdia és la més gran de totes les virtuts
Sant Tomàs d’Aquino ensenyava que en el missatge moral de l’Església també hi ha una jerarquia, en les virtuts i els actes que en procedeixen... Per això explica que, pel que fa a l’obrar interior, la misericòrdia és la més gran de totes les virtuts: «En si mateixa la misericòrdia és la més gran de les virtuts, ja que a ella pertany lliurar-se als altres i, més encara, socórrer les seves deficiències».
Evangelii Gaudium, 37
5. Contemplar el misteri de la misericòrdia
Sempre tenim necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia. És font d’alegria, de serenitat i de pau. És condició per a la nostra salvació. Misericòrdia: és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat. Misericòrdia: és l’acte últim i suprem amb què Déu ve a trobar-nos. Misericòrdia: és la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida. Misericòrdia: és la via que uneix Déu i l’home, perquè obre el cor a l’esperança de ser estimats malgrat el límit del nostre pecat.
Misericordiae Vultus, 2
6. Déu té un cor misericordiós i sempre ens espera
Heus aquí l’experiència de la misericòrdia, del perdó de Déu en Jesucrist: aquesta és la Bona Nova, l’Evangeli que Pere i Pau va experimentar en ells mateixos i per la qual van donar la vida.
Misericòrdia, perdó! El Senyor sempre ens perdona, el Senyor té misericòrdia, és misericordiós, té un cor misericordiós i sempre ens espera.
Àngelus
Solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau
Plaça de Sant Pere, 29 de juny de 2013
7. Déu manifesta la seva omnipotència en la seva misericòrdia
«És propi de Déu usar la misericòrdia i especialment en això es manifesta la seva omnipotència». Les paraules de sant Tomàs d’Aquino mostren com la misericòrdia divina no és en absolut un signe de debilitat, sinó més aviat la qualitat de l’omnipotència de Déu...
«Pacient i misericordiós» és el binomi que sovint apareix a l’Antic Testament per descriure la natura de Déus... Així doncs, la misericòrdia de Déu no és una idea abstracta, sinó una realitat concreta amb la qual Ell revela el seu amor... Prové des del més íntim com un sentiment profund, natural, fet de tendresa i compassió, d’indulgència i de perdó.
Misericordiae Vultus, 6
8. Déu no es cansa mai de perdonar
Insisteixo una vegada més: Déu no es cansa mai de perdonar, som nosaltres els que ens cansem d’acudir a la seva misericòrdia. Aquell que ens va convidar a perdonar setanta vegades set (Mt 18,22) ens dóna exemple: Ell perdona setanta vegades set. Ens torna a carregar sobre les seves espatlles un cop i un altre. Ell ens permet aixecar el cap i tornar a començar, amb una tendresa que mai ens desil·lusiona i que sempre pot tornar-nos l’alegria. No fugim de la resurrecció de Jesús, mai ens declarem morts, passi el que passi. Que res pugui més que la seva vida que ens llança cap endavant!
Evangelii Gaudium, 3
9. La misericòrdia canvia la història de les persones
La misericòrdia canvia la història de les persones i, fins i tot, dels pobles. Tal com diu l’apòstol Jaume: «Els misericordiosos poden riure’s del judici» (Jm 2,13). La invitació que se li va fer a Jonàs, avui està dirigida a vosaltres. I això és important. Cada generació està cridada a ser missionera... Sortir significa superar la temptació de parlar entre nosaltres, oblidant les nombroses persones que esperen de nosaltres una paraula de misericòrdia, de consol, d’esperança.
Discurs als participant del IV Congrés Missioner Nacional d’Itàlia
Aula Pau VI, 22 de novembre de 2014
10. La misericòrdia és la manera com Déu perdona
«La misericòrdia és difícil de comprendre: no esborra els pecats», perquè per esborrar els pecats hi ha el perdó de Déu. Però la misericòrdia és la manera com perdona Déu. Perquè Jesús podria dir: jo et perdono, vés. Tal com va dir al paralític: els teus pecats han quedat perdonats. En aquesta situació (Jn 8,1-11) Jesús va més enllà i aconsella a la dona que no pequi més. I aquí es veu l’actitud misericordiosa de Jesús: defensa el pecador dels enemics, defensa el pecador d’una condemna justa.
Homilia de la missa matinal
Casa Santa Marta, 7 d’abril de 2014
Recomençar des de Crist
11. Jesucrist en el centre
Crist és el centre. Crist centre de la creació, del poble i de la història. L’apòstol Pau, a la segona lectura, presa de la carta als Colossencs, ens ofereix una visió molt profunda de la centralitat de Jesús. Ens el presenta com el Primogènit de tota la creació: en ell, per mitjà d’ell i en vista d’ell van ser creades totes les coses. Ell és el centre de tot, és el principi: Jesucrist, el Senyor. Déu li ha donat la plenitud, la totalitat, perquè en ell totes les coses siguin reconciliades (cf. 1,12-20). Senyor de la creació, Senyor de la reconciliació.
Homilia de la Missa de Clausura de l’Any de la Fe
Solemnitat de Crist Rei
Plaça de Sant Pere, 24 de novembre de 2013
12. Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare
El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en la misericòrdia. S’ha tornat viva, visible i ha arribat al seu cim en Jesús de Natzaret. El Pare, «ric en misericòrdia» (Ef 2,4), després d’haver revelat el seu nom a Moisès com a «Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor» (Ex 34,6) no ha parat de donar a conèixer de diverses maneres i en tants moments de la història la seva naturalesa divina... Jesús de Natzaret amb la seva paraula, amb els seus gestos i amb tota la seva persona revela la misericòrdia de Déu.
Misericordiae Vultus, 1
13. Jesús és l’amor fet carn
La gràcia que ha aparegut en el món és Jesús, nascut de Maria Verge, Déu i home veritable. Ha vingut per alliberar-nos de les tenebres i donar-nos la llum. En ell ha aparegut la gracia, la misericòrdia, la tendresa del Pare: Jesús és l’Amor fet carn... El Senyor ens diu una vegada més: «No tingueu por» (Lc 2,10). Tal com van dir els àngels als pastors: «No tingueu por». I també jo us repeteixo a tots: «No tingueu por». El nostre Pare té paciència amb nosaltres, ens estima, ens dóna a Jesús com a guia en el camí cap a la terra promesa. Ell és la llum que dissipa les tenebres. Ell és la misericòrdia. El nostre Pare ens perdona sempre. I Ell és la nostra pau. Amén.
Homilia de la missa de la nit de Nadal
Basílica Vaticana, 24 de desembre de 2013
14. Jesucrist, l’inici del gran temps de la misericòrdia
La manifestació del Fill de Déu a la terra marca l’inici del gran temps de la misericòrdia, després que el pecat havia tancat el cel, elevant com una barrera entre l’ésser humà i el seu Creador. Amb el naixement de Jesús, el cel s’obre. Déu ens dóna en Crist la garantia d’un amor indestructible... Des que el Verb es va fer carn és, per tant, possible veure el cel obert. Deixem-nos envair per l’amor de Déu! Aquest és el gran temps de la misericòrdia! No ho oblideu: aquest és el gran temps de la misericòrdia!
Àngelus
Plaça de Sant Pere, 12 de gener 2014
15. La misericòrdia a la Creu de Jesús
Déu va posar a la Creu de Jesús tot el pes dels nostres pecats, totes les injustícies perpetrades per cada Caín contra el seu germà, tota l’amargor de la traïció de Judes i de Pere, tota la vanitat dels prepotents, tota l’arrogància dels falsos amics. Era una Creu pesada... però, és també una Creu gloriosa... perquè representa en tot l’amor de Déu que és més gran que les nostres iniquitats i les nostres traïcions. A la Creu veiem la monstruositat de l’home, quan es deixa guiar pel mal; però veiem també la immensitat de la misericòrdia de Déu que no ens tracta segons els nostres pecats, sinó segons la seva misericòrdia.
Homilia en el Viacrucis
Coliseu Palatí, Divendres Sant, 18 d’abril de 2014
16. Les llagues de Jesús les trobo fent obres de misericòrdia
És necessari sortir de nosaltres mateixos i anar pel camí de l’home per descobrir que les llagues de Jesús són encara avui visibles en el cos dels germans que tenen fam, set, que estan despullats, humiliats, esclavitzats, que són a la presó i a l’hospital. Tocant aquestes llagues, acaronant-les, és possible adorar el Déu viu enmig de nosaltres, seguint l’exemple de sant Tomàs... Però per adorar, per trobar Déu, el Fill de Déu, va haver de posar el dit dins de les llagues, posar la mà al costat. Aquest és el camí. I em va preguntar: ¿Com puc avui trobar les llagues de Jesús? Jo no les puc veure com va fer Tomàs. Les llagues de Jesús les trobo fent obres de misericòrdia. Aquestes són les llagues de Jesús avui.
Homilia de la missa matinal
Casa Santa Marta, 3 de juliol de 2013
17. L’actitud de Jesús és sempre la del perdó
El pecador es penedeix però no pot sortir de tot això; és dèbil. És la feblesa del pecat original. Hi ha la bona voluntat, però hi ha també la debilitat i el Senyor perdona. L’única condició és anar cap a Ell i dir: «He pecat, perdona’m. Voldria no tornar a fer-ho, però sóc feble». Aquest és el pecador. I l’actitud de Jesús és sempre la del perdó.
Homilia de la missa matinal
Casa Santa Marta, 11 de novembre de 2013
18. Per les llagues de Jesús els nostres pecats són perdonats
L’Esperit Sant ens porta el perdó de Déu passant a través de les llagues de Jesús. També en aquest moment Ell, en el Cel, mostra al Pare les llagues amb les quals ens va rescatar. Per la força d’aquestes llagues, els nostres pecats són perdonats: així Jesús va donar la vida per la nostra pau, per la nostra alegria, pel do de la gràcia de la nostra ànima, pel perdó dels nostres pecats. És molt bonic contemplar Jesús d’aquesta manera.
Audiència general
Plaça de Sant Pere, 20 de novembre de 2013
19. Jesús és el centre de la creació
Jesús és el centre de la creació; i així l’actitud que es demana al creient, que vol ser-ho de debò, és la de reconèixer i acollir en la vida aquesta centralitat de Jesucrist, en els pensaments, les paraules i les obres. I així els nostres pensaments seran pensaments cristians, pensaments de Crist. Les nostres obres seran obres cristianes, obres de Crist, les nostres paraules seran paraules cristianes, paraules de Crist.
Homilia en la Missa de Clausura de l’Any de la Fe
Solemnitat de Crist Rei
Plaça de Sant Pere, 24 de novembre de 2013
20. Jesucrist és el centre del poble de Déu i de la humanitat
A més a més de ser el centre de la creació i el centre de la reconciliació, Crist és el centre del poble de Déu. I precisament avui és aquí, en el centre. Ara és aquí en la Paraula, i serà aquí a l’altar, viu, present, enmig de nosaltres, el seu poble... I, per últim, Crist és el centre de la història de la humanitat, i també el centre de la història de tot home. A ell podem referir les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes que teixeixen la nostra vida. Quan Jesús és el centre, fins i tot els moments més foscos de la nostra existència s’il·luminen, i ens dóna esperança, com li va passar al lladre bo de l’evangeli d’avui.
Homilia de la Missa de Clausura de l’Any de la Fe
Solemnitat de Crist Rei
Plaça de Sant Pere, 24 de novembre de 2013